Seguiment de la sargantana balear

Biodiversitat

Augmenta la densitat de població de la sargantana balear en els illots de la Reserva de Biosfera de Menorca

L'estudi de seguiment anual de l'espècie en els 18 illots de Menorca en els quals habita extreu un nombre estimat total de 156.000 individus

Sargantana de l'Illa de l'Aire

4/04/2019

Des de fa milers d'anys els illots que envolten l'illa de Menorca estan habitats per una singular espècie animal. Aïllada en cadascuna d'aquestes petites illes i subjecta a diferents pressions adaptatives, la sargantana balear ha anat evolucionant segons les condicions de cada illot. El resultat són desenes de subespècies diferents de sargantana balear i una sorprenent varietat de colors i mides segons l'illot. La singularitat científica d'aquesta espècie endèmica, també present en illots de Mallorca i Cabrera, sempre ha suscitat gran interès dins i fora del nostre territori. Entre d'altres aspectes, la viabilitat i la mida de les poblacions és objecte d'estudi a l'Agència Menorca Reserva de Biosfera des de fa anys. L'últim estudi de seguiment poblacional de la sargantana balear a Menorca mostra bons resultats. Donat a conèixer recentment, l'informe revela que les diferents poblacions presents a la Reserva van en augment des de 2017, i se situa, en xifres estimades, en un total de 156.000 individus en el conjunt de poblacions.

Metodologia i resultats de l'estudi
Sent el quart any consecutiu de seguiment d'aquesta espècie que es realitza des de l'Agència, el projecte del 2018 tenia com a objectiu principal realitzar una estimació de la població de sargantana balear (Podarcis lilfordi) habitant en els 18 illots costaners de la Reserva en què és present. Les xifres estimades en cada illot han sorprès de manera molt positiva als investigadors de l'estudi, ja que les densitats poblacionals del 2018 es troben molt per sobre de les xifres d'anteriors anys. Segons afirma l'estudi, per trobar densitats poblacionals similars hem de remuntar-nos a principis dels anys 2000. Entre les 18 illes estudiades, destaquen les poblacions a les illes de l'Aire i d'En Colom, amb 80.000 i 58.000 exemplars respectivament.

L'estat de conservació actual d'aquesta espècie es deu, segons els investigadors, a les bones condicions meteorològiques i la presència de recursos durant aquest any, que han permès el desenvolupament positiu de les poblacions. El seguiment, realitzat pels doctors en biologia de la Universitat de Salamanca Ana Pérez Zambranos i Valentín Pérez Mellado, es va efectuar entre els mesos d'abril i setembre de 2018 mitjançant la realització d'transsectes lineals, tècnica consistent en el recompte i estimació d'exemplars al llarg de trajectes traçats en cada un dels 18 illots.

Només en casos puntuals com a l’Illa del Rei i l’Illa de Ses Àguiles s'ha detectat una disminució neta de la densitat. En el primer, segons l'informe, la disminució de la població ha de atribuir-se a la pressió humana que rep l'illot. En el segon és degut, probablement, a l'elevada mortalitat que ha pogut ocasionar algun temporal sobre una població reduïda i aïllada, fet que comporta que estiguin subjectes a altes variabilitats demogràfiques davant de qualsevol canvi que afecti les seves condicions de vida.

Sargantana balear en àrees protegides
L'estat de les poblacions de sargantana balear en àrees protegides de Menorca com els illots pertanyents al Parc Natural de s'Albufera des Grau també resulta positiu. L'Illa d'en Colom compta amb gairebé 60.000 exemplars, segona illa més poblada, i Addaia compta amb més de 5000. En menor mesura, però en bon estat de conservació, es troben Mel (200), Addaia petita (650) i l’Illot d’en Carbó ( 50).

Al límit de la viabilitat genètica
Sumat a les altes concentracions a les illes de l'Aire i d'en Colom, una de les dades més sorprenents de l'estudi correspon a l’Illa de Binicodrell petit, un minúscul illot situat davant de la cara sud de l'illa que alberga una població d’aproximadament 15 individus. Situacions similars es donen en els illots de Sanitja a la badia de Fornells i d’en Carbó a Port d'Addaia, amb poblacions d'entorn als 50 individus. Els tres casos tenen un interès científic de primera magnitud ja que, estan assistint a un experiment evolutiu sostingut al llarg de milers d'anys que "desafia totes les nocions de població genèticament viable", pel que resulta vital fer tots els esforços necessaris per a conservar les esmentades poblacions. Per si fos poc, les poblacions de l’Illa de Sanitja i l’Illot d’en Carbó alberguen sargantanes netament diferenciades, que es troben descrites com subespècies exclusives d'aquests territoris.

El futur de la conservació de les poblacions d'aquest vertebrat terrestre compta amb una menció especial per part dels investigadors, que consideren necessari una figura de protecció de primer nivell especialment per a les illes amb majors poblacions, Illa de l'Aire i Illa d'en Colom, ambdues de titularitat privada.

Origen de l'espècie i subespècies
Els orígens aquesta espècie daten aproximadament de fa 5 milions d'anys, moment en què té lloc la separació estimada de les illes Gimnèsies o Balears majors (Mallorca i Menorca) de les illes Pitiüses, produint-se el fenomen d'especiació que dóna lloc a la sargantana balear. Les Gimnèsies i les Pitiüses no tornarien a unir-se mai malgrat les múltiples baixades del nivell del mar en períodes glacials. No obstant això, l'arxipèlag balear va seguir patint múltiples canvis al llarg de la seva història geològica que afectarien a aquesta espècie. En l'apogeu de l'últim període glacial, fa aproximadament 18.000 anys, les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera es trobaven unides en una única gran illa anomenada Gran Gimnèsia. Amb la fi de l'Edat de Gel i la pujada dels mars s’inicia l'última divergència que donarà lloc a les tres illes, fa aproximadament 11.900 anys.

Més endavant, entre 6000 i 2000 anys abans del període actual, té lloc la separació dels illots de les illes principals. Els múltiples aïllaments que van patir les diferents poblacions de sargantana balear van donar així lloc a la varietat de subespècies actual, entorn a 25, de les quals 12 són presents a Menorca. La sorprenent varietat de colors, mides i morfologia entre algunes d'aquestes subespècies podria fer pensar, fins i tot, que pertanyen a espècies diferents, però una hipotètica trobada entre individus de subespècies diferents permetria la seva reproducció.

Desaparición en las islas principales
La sargantana balear arriba als nostres dies gràcies a la conservació dels espais naturals en què habiten, però sobretot gràcies a les condicions d'aïllament en què continua estant el seu hàbitat. La desaparició d'aquesta espècie de les illes principals de Mallorca i Menorca ha estat objecte de debat científic. Avui dia, hi ha consens a assenyalar que això es va deure a la introducció per part l'home d'espècies depredadores. Malgrat els bons resultats de l'estudi de seguiment, cal recordar que l'espècie està considerada com a amenaçada a causa dels reduïts efectius poblacionals en molts dels illots.
Els 18 illots amb poblacions de sargantana balear a Menorca són: l’illa de Aire, l’Illa de Binicodrell gros, l’Illa de Binicodrell petit, l’Illa de ses Bledes, l’Illa de Sanitja, l’Illa de Ses Sargantanes, l’illa des Rovells, Illa de Sanitja (Fornells), Illa d'en Tosqueta, Illa Gran d’Addaia, Illa Petita d’Addaia, Illa de Ses Aguiles, Illa d’en Carbó, Illa Na Carboner, Illa de Ses Mones, Illa d’en Colom, Illa Mel i Illa del Rei.

Ecologia de l'espècie
La sargantana balear és una sargantana amb escates dorsals granulars, rodones o ovalades, planes, en nombre de 59 a 91 comptades en un anell al centre del cos. La seva talla i coloració és molt variable entre les diferents poblacions. Amb nombroses poblacions amb tendència al color negrós, altres compten amb coloracions verdoses. Destaca les coloracions del ventre per la seva gran varietat, amb colors blaus, grocs, verds o vermells. Els mascles són més grans i robustos que les femelles. El seu hàbitat varia enormement, amb peculiaritats pròpies en cada illot. A les illes més grans abunda el matoll mediterrani entre pinedes, mentre que en alguns petits illots la coberta vegetal és escassa. És una espècie omnívora. La seva dieta animal comprèn des de petits invertebrats a restes de menjar, deglucions d'aus o fins i tot cadàvers d'altres animals o propis de la seva espècie. El període d'aparellament té lloc entre febrer i abril, sent la posta d'ous de les femelles d'entre 2 a 4 cadascuna. Entre els seus depredadors es coneixen genetes, eriçó clar, gats assilvestrats, xoriguer comú, falcó de la reina i el dragó.

Estudi complet

Coneix els nostres projectes de conservació