Jornada final MAREBI

Medi Marí

El projecte MAREBI arriba a port: cinc estudis científics sobre medi marí es presenten a la clausura del projecte MAREBI del Consell Insular

L'Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca celebra la finalització del projecte per a la conservació de la mar de Menorca en un acte de presentació de resultats i de les eines d'anàlisi que permetran continuar les tasques de gestió dels ecosistemes marins de l'illa

26/11/2021

25 de novembre de 2021- Després d'un any treballant en el projecte MAREBI, l'Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca ha donat per conclòs el projecte en un acte de tancament celebrat aquest dijous a la seu de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). L'acte de cloenda ha servit per fer una valoració de participació de les activitats de divulgació del projecte i per presentar els principals resultats de cinc nous estudis relacionats amb el medi marí de Menorca.

Els estudis, publicats avui mateix, contribueixen a millorar el coneixement dels ecosistemes costaners i marins de l’illa, i avaluen diferents pressions i amenaces a les quals estan sotmesos. Amb especial atenció a les diferents àrees marines protegides de Menorca: Reserves Marines, Parc Natural i xarxa ecològica europea Natura 2000; es pretén aportar eines útils que ajudin a avançar cap a una millor gestió i conservació de la mar de la Reserva de Biosfera de Menorca.

D’aquesta manera, experts i expertes en biologia marina han avaluat l’estat de conservació de les praderies d’algueró del nord de Menorca, analitzat quines són les zones marines més vulnerables i actualitzat la cartografia dels diferents hàbitats submarins que es troben a la meitat sud de la Badia de Fornells. 

A més, tècnics del Departament de Medi Ambient han actualitzat els indicadors d'afluència d’usuaris a les platges de Menorca i el seguiment de les poblacions de tres espècies d’ocells marins: corb marí emplomallat, gavina corsa i gavina de cames grogues.

Per altra banda, les activitats de divulgació del projecte han comptat amb una bona participació en el cicle de Cinema «CineMar» i al de xarrades «Una illa, una mar», amb unes 270 persones de públic i 32 experts i expertes de diferents àmbits relacionats amb la mar, que han compartit el seu coneixement i suscitat el debat i la reflexió. 

Així, s’han tractat temes tan actuals com les nidificacions de tortugues marines a Menorca, l’estat de salut de la nostra mar, l’efecte del canvi climàtic als coralls, com afecta la contaminació acústica als cetacis, la necessitat de transitar cap a un consum responsable de productes pesquers i la situació de la dona a les ciències marines, entre molts altres. 

També s’ha editat un conte dirigit al públic infantil i de primària, «Una mar de tresors», que constitueix una activitat d’educació ambiental en format de contacontes, a on han participat uns 230 escolars. I, finalment, s’ha reeditat el manual de bones pràctiques per a la navegació «Més mar més Vida», dels quals s’han distribuït 2000 exemplars a diferents llocs estratègics amb la col·laboració d’ASMEN.

Menorca és, des de 2019, la Reserva de Biosfera amb part marina més gran de la Mediterrània, amb una superfície total de 445.005 ha. Conèixer i gestionar aquesta extensa superfície de mar representa un gran repte per a la nostra illa, que requereix la implicació de diferents institucions i el suport de la ciutadania en general. En aquest context, el projecte MAREBI pretén aportar el seu granet d’arena.

MAREBI s’ha pogut portar a terme gràcies al suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, a través del programa Pleamar cofinançat pel Fons Europeus Marítims i de Pesca (FEMP)

A continuació, i de manera molt resumida, destacam els principals resultats obtinguts als cinc estudis publicats.

Estudi de base per detectar àrees marines vulnerables

Les biòlogues marines de l’Obsam han analitzat 34 tipus de pressions diferents que afecten potencialment l’estat de conservació dels ecosistemes marins. S’han solapat aquestes pressions amb zones sensibles, cosa que ha permès crear un mapa amb diferent intensitat de vulnerabilitat i detectar quines són les zones prioritàries per a la gestió, sent aquestes les següents:
 

  • Ports. Principalment el Port de Ciutadella i Maó. Acumulen gran quantitat d’activitats susceptibles a generar pressions sobre el medi marí.
  • Badies. Principalment Fornells i Addaia. Gran valor ecològic i concentració de diferents tipus d’activitats humanes.
  • Cales. Principalment les més freqüentades del sud on també desemboquen torrents (p.ex. Cala en Porter, Son Bou, Cala Galdana, Macarella, Cala en Turqueta, Son Xoriguer, Cala Blanca).
  • Canal de Menorca. Zona d'importància ecològica on es concentren activitats com la pesca, el tràfic marítim i la conducció de cables elèctrics.
  • Zona sur. Cas similar a l’anterior, on també existeix una zona d'interès per a catxalots.
  • Zona de llevant. Zona de tràfic marítim solapada amb presència de catxalots.

Per altra banda, s’han detectat impactes concrets, entre els quals destaquen els següents:
 
  • Morts d’ancoratge d’embarcacions. La majoria de morts analitzats a Fornells, Sanitja, Es Grau i Cap d’en Font estan instal·lats correctament. Però n’hi ha una part que es recomana eliminar, traslladar, canviar algun element o modificar a un tipus de fondeig més ecològic. 
  • Increment de superfície ocupada per fang a la badia d’Addaia. S’ha observat una pèrdua de superfície algal, en concret de l’espècie Caulerpa prolífera, de 9,4 ha a la zona propera al port esportiu d’Addaia, sent la causa més probable el fondeig no regulat d’embarcacions.

Informe complet


Les praderies d’algueró com a indicador de la conservació dels ecosistemes costaners

L’algueró (Cymodocea nodosa) és una planta marina similar a la posidònia però de dimensions més reduïdes, que forma praderies molt importants per als ecosistemes costaners. La biòloga marina Marta Sales, juntament amb un equip de tècniques i amb ell suport logístic de l’IME, ha avaluat les principals praderies del nord de Menorca. 

Les principals conclusions d’aquest estudi són les següents:
 
  • Bon estat de conservació general de les praderies d’algueró. La majoria de praderies s’han mantingut en bon estat des de 1996 i 2006. Fins i tot s’ha observat una expansió d’aquesta planta a zones arenoses, com s’Arenal d’en Castell, Sa Torreta, Tamarells i Es Grau. Aquest increment, ha vingut afavorit probablement pel canvi climàtic, així com a millores en l’ordenació de fondejos en algunes d’aquestes cales.
  • Regressió de les praderies d’algueró a la badia d’Addaia. S’ha observat una disminució important de la densitat d’aquesta planta, associada probablement a la pressió dels fondejos no regulats.
  • Metodologia de seguiment de les praderies d’algueró. S’ha creat una metodologia estandarditzada que permetrà detectar possibles canvis en el futur. Es recomana fer aquest seguiment cada 5-10 anys.

Informe complet


Actualització de la cartografia submarina de la meitat nord badia de Fornells

Els biòlegs Jorge Jiménez i Jaime Ros han actualitzat la cartografia de 2006 d'habitats submarins de la meitat nord de la badia de Fornells. Aquesta cartografia representa una eina bàsica a l’hora d’ordenar i gestionar la gran quantitat d’usos antròpics (activitats portuàries, tràfic marítim, activitats d'esbarjo, fondeig, etc.) que es desenvolupen en aquesta zona vulnerable, inclosa a la Reserva Marina del Nord de Menorca i a la xarxa ecològica europea Natura 2000. 

Informe complet



Seguiment d’ocells marins

Els ocells marins són uns bons indicadors de l’estat de conservació mediambiental. En aquest sentit, hem actualitzat el seguiment de les poblacions de dues espècies amenaçades i una espècie cosmopolita (que s’adapta fàcilment una gran diversitat d'habitats).
 
  • Corb marí emplomallat. Espècie protegida i amenaçada. Des dels anys 90, s’ha donat una fluctuació de la seva població entre 250 i 150 parelles. L'any 2021 s’han censat un total de 140. En un futur serà important determinar si aquesta disminució espuntual o una tendència deguda a amenaces avui desconegudes.
  • Gavina corsa. Espècie protegida i amenaçada. Ha experimentat un augment constant des que es va assentar a Menorca per primera vegada el 1974. Així, ha passat d'una vintena de parelles als 70 i 80, a un total de 240 parelles el 2021. 
  • Gavina de cames grogues. Espècie cosmopolita, que s’adapta fàcilment a diferents tipus d’habitat. Als anys 90 es va donar un increment de la seva població important, afavorit pels abocadors. L'any 2007 la seva població va disminuir a la meitat, afavorida pel tancament dels diferents abocadors de l’illa. A 2021 s’han comptabilitzat prop de 2.800 parelles, un increment respecte de la darrera dada de 2015 degut a un major esforç en el treball de camp, però també probablement afavorida per la planta de residus de Milà. 

Informe complet


Ús públic a les platges de la Reserva de Biosfera de Menorca

Els tècnics del departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca han actualitzat els indicadors de pressió de les platges de Menorca. Aquest seguiment es porta a terme fa dues dècades per part de l’Obsam i del Consell Insular. Destaquem els següents resultats i conclusions de l’informe d’enguany.
 
  • Màxim nombre d’usuaris detectat el 2021. Aquest any s’ha comptabilitzat un total màxim de 31.805 persones a les platges de Menorca. Respecte a l’any 2019 aquesta xifra representa un increment del 17% i respecte a 2001 un increment del 35%.
  • Les platges de tipus B o «semiverges» són les que pateixen una pressió més elevada. Això s’ha detectat a cada any analitzat, i enguany s’ha registrat el màxim, amb un valor mitjà de càrrega suportada per platja de 160%, sent les que suporten més pressió: Cala Mitjana, Macarella, Cala en Turqueta, Es Talaier i Binigaus. Les platges de tipus A o «urbanes» i les C o «verges» han variat al llarg del temps, encara que enguany s’han detectat carregues suportades de les més elevades: 110% i 88% respectivament.
  • No hi ha correlació entre el número de visitats i la freqüentació a les platges. Segons les estadístiques de viatgers que ha rebut Menorca a 2019 (any prepandèmia) i 2021, s’ha observat una disminució de visitants d’un 15%. Malgrat això, les platges han vist incrementat el número d’usuari indicant, probablement, un canvi en el tipus de visitant, amb una mobilitat més elevada que altres anys més habituals.

Informe complet 

PROJECTE MAREBIJornada en vídeo